Els sindicats majoritaris han convocat una vaga general en protesta per la reforma laboral, les polítiques de
retallades i austeritat marcades per la Comissió Europea, el BCE i el FMI. La
vaga convocada es farà des de les 0 hores fins a les 24 hores del dia 14 de
novembre. Donada la proximitat de la data anunciada, considerem convenient fer esment d'alguns aspectes d'especial interès relatius a les
conseqüències de la vaga referent als drets i obligacions de treballadors i
empresaris.
Les empreses han d’estar
obertes durant la vaga?
La vaga com a exercici d'un dret fonamental implica un deure de l'empresari
de no obstaculitzar l'aturada dels treballadors. En el nostre sistema
l'empresari no pot recórrer lliurement
al locaut com a mesura de conflicte.
Les empreses estaran obertes en iniciar-se
i durant la jornada de vaga per fer possible l'entrada del personal que
exercitin el seu dret constitucional a no fer vaga.
Què succeeix amb els
treballadors no vaguistes?
El dret fonamental a la vaga també garanteix el dret dels treballadors a no adherir-s’hi i acudir al seu lloc de
treball en la forma habitual. Aquest dret ha de ser respectat pels treballadors
vaguistes i els convocants de la vaga, i l'empresa ha de garantir que podran
realitzar les seves funcions, sent aquesta una de les causes per les quals
resulta d'interès establir serveis de seguretat i manteniment.
Pot haver-hi represàlies o sancions per als treballadors vaguistes?
Els treballadors que exerceixin el seu dret a la vaga no podran patir cap tipus de represàlia o sanció per haver-s’hi
adherit, tret que hagin incorregut en falta laboral durant el transcurs de la
mateixa.
Informació i publicitat de
la vaga. Què passa si organitzen “piquets” que impedeixin el treball?
Els treballadors en vaga estan
legitimats per efectuar-ne publicitat de forma pacífica. La normativa
laboral prohibeix l'ocupació del centre
de treball per part dels treballadors vaguistes.
Per ocupació de l'empresa o qualsevol dependència d'aquesta cal entendre un
ingrés il·legal als locals o una negativa de desallotjament il·legal enfront
d'una legítima ordre d'abandó però no en
canvi, la simple permanència als llocs de treball.
La mera permanència dels vaguistes
als seus llocs de treball durant una vaga,
sense violència, danys, ni perill d'ells, no
es considera ocupació ni transforma la vaga en il·legal.
Els treballadors en vaga, els seus representants legals i les
organitzacions sindicals poden exercir el seu dret de reunió per al
desenvolupament del dret de vaga, sense que la prohibició legal d'ocupar el
centre de treball pugui entendre's com a regla
impeditiva del dret a reunió, i sempre que la reunió sigui pacífica i no
coaccioni o impedeixi els drets de la resta de persones.
Els anomenats “piquets” són il·legals quan
tractin d'impedir el lliure exercici del dret al treball (ocupació del
centre de treball, tancament i bloqueig de portes, piquets massius i, per això,
clarament coactius, etc.). La jurisprudència legitima l'actuació dels piquets
sempre que es limitin a tasques purament informatives o de propaganda de les
raons de la vaga. Qualsevol acte que desbordi aquesta comesa
converteix l'acció del piquet informatiu en il·legal quan tracta d'impedir l'exercici del dret al treball i a
no secundar la convocatòria de vaga.
Efectes laborals de la vaga
El règim de la vaga legal es diversifica en diferents aspectes:
a) En
primer terme, en l'àmbit de la relació laboral, la vaga es configura com a causa de suspensió i regeix una prohibició de sancions empresarials com
a represàlia per l'exercici d'un dret fonamental.
b) A
més a més, la situació de vaga té certs efectes
en el règim de Seguretat Social.
La vaga com a causa de
suspensió dels contractes de treball i el règim de descompte salarial
- La vaga suspèn el contracte de
treball i per tant els treballadors que s'hi adhereixin no tenen dret
al salari i hauran d'estar en situació especial d'alta en Seguretat
Social.
- Un cop celebrada la vaga, l'empresari comprovarà els treballadors que
s'hi han adherit i no han acudit al seu lloc de treball, a fi de descomptar de la nòmina següent
l'import de les hores no treballades. D'aquesta manera, s’hauran de
descomptar les parts proporcionals corresponents a salari base i
complements salarials, així com a aquelles percepcions de meritació superior al mes (pagues
extraordinàries). No es practicarà descompte sobre els complements
extrasalarials (menyscapte de diners, desgast
d'estris i eines, plus distància, etc.)
però sí sobre d’altres conceptes específics (propines).
- Els descomptes no hauran d'afectar el meritació de vacances, tant en la seva
durada com en la seva retribució.
Efectes en la Seguretat
Social
El treballador en vaga romandrà en situació d'alta especial en la Seguretat Social, amb suspensió de l'obligació de
cotitzar per part de l'empresari i del propi treballador i no tindrà dret a la
prestació per desocupació, ni a l'econòmica per incapacitat laboral. La
situació d'alta especial per vaga queda assimilada a l'alta als efectes de
l'acció protectora, amb l'única excepció de la prestació per desocupació i
l'econòmica per IT.
Per quedar exempt de cotització durant la vaga, l'empresari està obligat a presentar, davant
l'Administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social que
correspongui segons el codi postal de l'empresa:
- Una relació nominal dels treballadors afectats pel conflicte.
- Respecte a cada treballador, a banda del número
d'afiliació, hauran de constar la «data del cessament en el treball» i les
«raons que la
van motivar»
Aquesta presentació s’haurà de produir en
el termini de cinc dies naturals, comptats
a partir del següent al del cessament en el treball. Igualment, l'empresari
està obligat a notificar, en les mateixes condicions, el moment en què es
produeixi el reingrés al treball.
