L'anul•lació per part del Tribunal de Justícia de
la Unió Europea (TJUE) del "cèntim sanitari” obre la porta a què tots els
afectats pel mateix puguin obtenir la devolució de les quotes pagades
indegudament. Per tant, qualsevol persona o empresa que pugui justificar amb
factures el pagament d'aquest gravamen podrà reclamar que l'hi reintegrin.
El Tribunal de Justícia de la
Unió Europea (TJUE), en sentència de 27 de febrer de 2014, ha declarat il·legal l'impost sobre les
vendes a detallistes de determinats hidrocarburs (conegut com a “cèntim
sanitari”), atès que vulnera la legislació comunitària. Es tracta d'un recàrrec
sobre certs combustibles que durant 11 anys va alimentar el pressupost sanitari
de diverses comunitats autònomes (totes menys Aragó, País Basc, La Rioja i
Canàries, aquesta última està exempta de l'àmbit d'aplicació que estableix la
llei, així com les ciutats de Ceuta i Melilla). La sentència, que no admet
recurs, imposa la devolució del que recapta.
Què és l'impost sobre vendes detallistes de determinats hidrocarburs
(conegut com a “cèntim sanitari”?
L’impost sobre les vendes
detallistes de determinats hidrocarburs (en endavant, IVMDH) popularment
conegut com a «cèntim sanitari», va ser aprovat pel Govern el 2001. Va estar
vigent onze anys, des del 1 de gener de 2002 fins al 31 de desembre de 2012,
data en què va deixar d'existir i va passar a integrar-se en l'impost especial
sobre els hidrocarburs. Es tracta d'un impost indirecte que gravava el consum en
fase detallista dels principals hidrocarburs (gasolina, gasoli, gasoli
calefacció, fuel i querosè). Encara que el subjecte passiu era el venedor dels
carburants, l'impost l'acaba suportant l'adquirent, atès que se li repercutia
en el preu final del carburant juntament amb l'IVA i l'impost especial sobre
hidrocarburs.
Malgrat que, com diem, l'impost
es coneixia com a “cèntim sanitari”, l'aplicació pràctica del tram estatal i
del tram autonòmic implicava un increment de més de 7 cèntims per litre de
gasolina o gasoli, per la qual cosa en el cas d'empreses amb importants consums
de carburants, la incidència de l'impost durant els seus onze anys de vigència
ha pogut arribar a ser molt significativa.
Ha estat gestionat i recaptat
sempre pel Ministeri d'Hisenda a través de la Agència Estatal
d'Administració Tributària (AEAT). Els models de finançament autonòmic
aprovat van cedir la seva recaptació a les comunitats autònomes, com a part
dels recursos que se’ls transferia al finançament de les seves competències i,
en particular, les de la sanitat.
El que diu la Sentència del TJUE de 27-02-2014 sobre el “cèntim sanitari”
La sentència argumenta que el
“cèntim sanitari” incompleix la Directiva comunitària sobre impostos especials
perquè no incompleix dos requisits essencials. Perquè els hidrocarburs puguin
estar subjectes a impostos diferents dels contemplats en la Directiva s’ha de
garantir que tenen una o diverses finalitats específiques i que se segueixen
els mateixos criteris d'aplicació i meritació que en la resta de tributs.
Segons el TJUE, cap d'aquestes dues condicions es compleix en el cas de les
comunitats autònomes espanyoles.
Limitació en el temps dels efectes d'aquesta declaració. Caràcter
retroactiu de la sentència
Tant el Govern espanyol, com la
Generalitat de Catalunya van sol·licitar al Tribunal l'exoneració de la
devolució de la recaptació de l'impost, donades les greus repercussions
econòmiques que tindria una sentència com la que finalment s'ha dictat,
el que suposaria un cost del voltant de 13.000 milions d'euros, que
posaria seriosament en perill el finançament de la sanitat pública en les
comunitats autònomes.
A aquest respecte, el Tribunal assenyala que “no es pot admetre que la Generalitat de
Catalunya i el Govern espanyol hagin actuat de bona fe en mantenir l'IVMDH en
vigor durant un període de més de deu anys”. Deixant entreveure el Tribunal una
actuació com a mínim negligent per part de la Generalitat de Catalunya i del
Govern, amb totes les implicacions en matèria de responsabilitat patrimonial de
l'Estat que això implica el que amplia la possible reclamació del que s’ha
pagat fins i tot sobre els exercicis ja prescrits.
A la vista del que assenyala la sentència ¿Qui podrà reclamar?
La sentència, que té caràcter
retroactiu com ja hem esmentat, obre la porta a què tots els afectats puguin
obtenir la devolució de les quotes pagades indegudament.
Per tant, qualsevol persona o
empresa que pugui justificar amb factures el pagament d'aquest gravamen en omplir
els dipòsits de combustible podrà reclamar que l'hi reintegrin.
Com i què reclamar?
En atenció al caràcter retroactiu
de la sentència, els afectats tenen dues vies per procedir a la reclamació:
1. Devolució d'ingressos indeguts
La primera via de reclamació
seria mitjançant la sol·licitud de devolució d'ingressos indeguts davant
l'Agència Tributària. Hem de tenir en compte que en trobar-nos davant una
matèria tributària, regeix la Llei General Tributària, la qual estableix que prescriuen
al cap de quatre anys “les devolucions d'ingressos indeguts”. Per tant,
únicament podrem acudir a aquesta via per reclamar ingressos realitzats durant
els últims quatre anys des de la data de presentació de la sol·licitud
d'ingressos indeguts. A priori,
aquesta via de reclamació no planteja cap problema. Una vegada iniciat el
tràmit, el termini màxim de l'Administració per pronunciar-se serà de 6 mesos.
Així, l'Administració podrà emetre una resolució expressa o presumpta, davant
les quals es podria recórrer.
Atenció. Qui
s'hagi vist especialment afectat per aquest impost, podrà iniciar un
procediment de reclamació de devolució d'ingressos indeguts en períodes no
prescrits (imports abonats entre els mesos de març de 2010 i desembre de 2012, atès que la resta d'exercicis fiscals ja
estan prescrits) més els corresponents interessos de demora. Als que ja haguessin sol·licitat la devolució
o ja haguessin reclamat, la prescripció no els afecta.
2. Responsabilitat patrimonial de l'Estat
Com que a més a més en la pròpia
sentència s'estableix que no procedeix limitar en el temps els seus efectes,
els contribuents podran reclamar, a banda dels ingressos indeguts realitzats en
els exercicis no prescrits, la resta de les quantitats pagades pel procediment
de responsabilitat patrimonial de l'Estat, per al que el termini és d'un any
des que es va emetre la sentència que declarava contrària al dret de la UE la
norma nacional. Per entaular aquesta demanda és necessari que es donin certs
requisits, com són, un perjudici antijurídic efectiu, econòmicament avaluable i
individualitzat, un fet lesiu imputable a l'Administració i un resultat danyós,
amb la consegüent relació de causalitat entre el fet que s'imputa i el dany.
Documents o justificants per reclamar: factures
El document necessari per
reclamar la devolució de l'impost ha de ser la factura. D'aquesta manera,
qualsevol, tant particulars com empresaris, que posseeixi les factures amb el
detall dels litres provisionats i l'impost meritat té la possibilitat de
sol·licitar a Hisenda la devolució.
Els tiquets i extractes de la
targeta no són suficients (atès que no apareix l'esmentat desglossament).
Hisenda només accepta les factures.
Com a conclusió, hem
d'indicar-los que és important iniciar com més aviat millor els tràmits
oportuns per preservar de forma immediata el dret del contribuent a recuperar
el que en el seu moment va pagar de més per un recàrrec tributari no conforme a
les normes comunitàries.